|
En Jordi Muxach sempre va tenir clar que viuria entre ovelles i gossos. També hauria volgut ser un porter insubornable o un entrenador de futbol carismàtic, però era enmig d’aquests animals on el criteri, el talent, una ànima inconformista i un gen competitiu molt desenvolupat aconseguien un equilibri quasi perfecte.
En Jordi va heretar l’ofici del pare, el va dignificar i el va fer transcendir sense renunciar mai a l’essència. Va ser un defensor de l’ovella ripollesa, va portar el Gos d’Atura Català fins a cotes encara no superades, però també va saber llegir els nous vents i va entendre la importància de la tele i les prestacions d’una raça insuperable en el maneig de ramats, el Border Collie. Fins i tot els que, per edat, no el van poder veure competir, saben que hi va haver un temps en què el crit ‘Coloma Jau’ era sinònim d’espectacle i de victòria.
Més enllà del pastor, el competidor i l’animal mediàtic, en Jordi era un somiador i un apassionat dels seus. Somiava que el millor encara havia d’arribar. I els seus eren la família i tots aquells que, com ell, li anessin de cara. Casa seva era refugi. La llar de foc encesa, la porta oberta i xai a punt de fer.
|
 |
